Poesia : “Sirena Gema”
“Heus aquí la gesta de la vida:
una qüestió femenina”
T’escolte veu vella,
sospir antic
que es prepara per la tempesta,
preveu la gesta,
agafa forces per esperar les ones.
Del teu cos de fada,
germana de sexe i de ventre,
vas fent una metamorfosi
que t’obri
cap a un cos d’aigua
i ja de les teues cames
ix l’energia sàvia
i sents com troben eixida les escates.
Ara sirena,
sacseges el teu cos d’aigua, carn i sang.
Fas dels llençols arena
quan els teus peus esvaren buscant
una platja fina.
Et prepares per la gesta,
per vessar sang de vida.
Cantes, sirena,
provocant als deus
amb dolces notes de setí:
aaaaaaaaaaaaaa
aaaaa…a…a
aaaaaaaaa
Ja t’atures,
fins que l’aigua torne a ser brava.
Ara descansa, sirena,
plora, si vols, llàgrimes de purpurina.
Pinta’t les galtes de força líquida.
Navega, valenta.
Goja amb el dolor plaenter
de donar la vida
fent de la teua vulva
el cau de canvi
d’aigua a aire
aaa
a…………….
a
Ja fas els sons com les ones.
Quan la teua criatura
arribe de la mar a la platja
encara cantaràs més fort.
La tempesta serà sagnant
però no dubtes que podràs
arribar a l’arena
per deixar-la caure
i posar-te-la als braços,
per oferir-li els teus pits:
la llet amarga de la vida,
la font dolça d’una mare
que ve de la mar.
Velles sirenes plenes de penes,
o de perles,
de perles trobades en petxines
a platges d’arenes fines.
Perles de cant, de coral.
Aaaa…………………aa………………. maaaaare……
Maaaaaaaar maaar
maaaaareeeeee maaaaaaaaaaaaaar
Viola Canals
Parir, néixer i créixer