Daniel Aparicio, músico-psicoterapeuta
Part natural, hospital, cases de part-naixement natural…
Propostes, visions, opcions diferents per poder escollir allò que per nosaltres és més convenient… Què ens porta a triar una opció en concret?
Migjorn, jo vaig triar aquesta opció com a professional, i vull explicar-vos per què vaig decidir posar aquí les meves llavors.
Igual com la de molts altres, la meva infantesa no va ser fàcil:
Gestació de desconnexió, amb pors, part i naixement durs, acollida (pobra?), molta solitud, pocs braços i un cop més desconnexió i pors. Tampoc va ser gens fàcil l’adolescència i les primeres passes com a adult… bé, les primeres i moltes més. Tota una programació cel·lular des de la concepció.
He trigat molts anys, i encara hi sóc, a poder transformar les meves grans pors existencials, la baixa autoestima, les carències, les projeccions emocionals en les relacions, la visió tan limitada que tenia de mi i de com de difícil i dura era la vida. He donat moltes passes i moltes voltes, i, la veritat, no vull el mateix per als meus fills… ni per als vostres, no ho vull per als fills de la Terra. La consciència i vivència de totes aquestes etapes i la manera d’acompanyar-les pot facilitar i aplanar molt el seu camí.
Ara, a certs hospitals atenen el part natural, que, evidentment, tal com nosaltres, fan el que creuen millor per a l’acompanyament en un moment tan especial i sagrat. Sabem que tant en un hospital com en una casa de part natural hi ha persones meravelloses, amb molt de carinyo i que ens fan sentir molt bé, i també de vegades hi trobem el contrari. Professionals que ha escollit el lloc a partir d’allò que ha conformat la seva visió d’ells mateixos i de la vida. Cadascú amb les seves eines i la seva consciència, cadascú amb els seus protocols.
Vull posar sobretot l’accent sobre quins protocols afavoreixen més la qualitat afectiva en la relació entre la mare i el nadó. Quins afavoreixen més el suport i el rol del pare en el part. Quins afavoreixen més la identitat de la dona amb la seva força, la seva capacitat de sentir i decidir per ella mateixa. Quins ecos en el moment del part retornen a la dona la seva capacitat innata de parir. Quins ecos en el naixement retornen al nadó el seu dret a néixer lliure, lliure d’obstacles que alterin la consciència, que alterin la confiança, el contacte i el vincle amb la Terra, un lloc d’acollida, un lloc que ens potencia, un lloc on podem manifestar tots els nostres dons… Però, és aquesta la sensació que ens queda?
Un part natural no només és una sala amb llum graduada, música, banyera grossa, pilota i accessoris.
Un part natural comporta una consciència més àmplia del respecte per a cada una de les parts implicades. Una consciència de com cada una de les etapes viscudes tenen una empremta en la nostra vida: la consciència en el treball de part té un efecte en el part i el naixement, la consciència en el naixement té un efecte en l’acollida, la consciencia en l’acollida té un efecte en l’alletament i el post part immediat, i així a cada etapa. No podem separar una cosa de l’altre, de la mateixa manera que no podem separar el prepart del post part. Cada pensament, cada emoció, cada acció, cada intenció, cada decisió presa, va gestant el que serà la nostra visió de nosaltres i de la Vida, i, la veritat, mirant el gran conjunt de propostes, pocs llocs tenen aquesta mirada, aquesta voluntat.
Cada Ser té el dret d’escollir allò que vol viure i com ho vol viure, és el seu dret de Vida.
És per això que hi crec, en Migjorn i en totes les iniciatives que vagin en aquesta línia. Fins fa un temps no hi havia opcions, no hi havia la llibertat de poder escollir, perquè tampoc no hi havia una consciència d’altres formes de parir i néixer, d’una altra manera de viure-ho.
Aquesta consciència s’ha estès, i ara ja sabem que no es pot aturar. Cada vegada hi ha més gent que està despertant, que sent que es pot viure d’una forma diferent, i que la volen oferir als seus fills, una nova consciència, una nova visió de com som i del que podem arribar a realitzar amb aquesta nova mirada. Són les llavors de la nova Terra.
Preparant el camí… per això vaig posar i poso les meves llavors a Migjorn.