Ringgg…! sona el telèfon

Ringgg…! sona el telèfon

“Reunions de dones, unes llevadores i d’altres no; debat a l’entorn de com enteníem una Casa de Naixements, dels nostres objectius, de les nostres il·lusions, de les responsabilitats, de quina forma legal podíem adoptar, quin nom…”

Mentrestant…arriben les primeres trucades. Durant el gener del 2001, quatre parelles es van interessar per compartir el naixement dels seus fills amb nosaltres.

Noah, Pol, Quetzal i Júlia van arribar amb l’inici de diversos cicles: el seu propi, el dels seus pares, el del mil·lenni, el del segle, el de l’any, i el nostre; el d’un grup de dones que, amb el recolzament dels nostres companys, creiem que el naixement és una experiència que hem de poder gaudir. Intentem evitar que els valors que tant defineixen a l’adult de la nostra societat, presses, competència, agressivitat, els influeixin des del primer moment..

Les visites durant l’embaràs són “hores de trobada”, de conèixer com estan vivint l’embaràs, i saber què esperen del seu part i com volen rebre els seus nadons. Què cal desfer en nosaltres per teixir amb ells quelcom nou i millor? Un temps per prendre decisions, compartir responsabilitats, crear complicitat…

Són les sis del matí del dia 13 de gener. Sona el telèfon. -¿Sííí?  -Lídia, sóc la Núria. La Rachel ha iniciat el seu part. Estan de camí, i jo també. L’Angels i la Montse ens esperen a la Casa de Naixements-. La Rachel havia dit que el seu fill sortiria relliscant com un peix, i així va ser. Va néixer Noah, el primer nen de la Casa de Naixements.

A partir d’aquell dia, el telèfon ha sonat moltes més vegades… En aquest curt espai de temps hem assistit molts parts, i amb els parts anem constituint un col·lectiu, dones, parelles i nens/es formen part de la nostra història.

Aprofundim en l’atenció dels parts, en els naixements i en la criança posterior. Analitzem els resultats, constatant que els parts estan més relacionats amb l’esfera emocional de cada dona, de cada parella, que amb variables estrictament físiques.

Formem part de l’Associació Nacer en Casa, i intercanviem formació i informació amb d’altres associacions que desenvolupen tasques similars arreu del món.

La primavera de l’any 2001, la Lídia va escriure a la revista de la Plataforma pels Drets del Naixement, “Creando un mundo mejor”, aquesta breu història del nostre naixement

Lídia Carpio. Metgessa

Parir, néixer i créixer